Article escrit amb motiu de l'aplec de Premià de Mar.
Fa pocs dies, SomSardana ha anunciat un canvi substancial en el desenvolupament del concurs de participació popular 'La Sardana de l'Any'. Mentre escric aquest text encara no s’han donat a conèixer en què consistiran les modificacions anunciades i jo no n’estic assabentat perquè fa uns mesos vaig sol·licitar a SomSardana desvincular-me del concurs, després de més vint anys de participar en la seva organització.
Hi ha una evidència ben clara: els costums o hàbits socials evolucionen a un ritme brutal. Els objectes, les idees i els sistemes queden obsolets en poc temps. El ritme d’innovació és frenètic i, nosaltres els éssers humans, estem obligats a revisar constantment els nostres coneixements i experiències si no volem restar arraconats.
Una mica és el que li ha passat al concurs del que estem parlant. Malgrat la innovació que va representar la represa que se’n va fer el 2004 i les modificacions que s’hi afegiren any rere any, ha arribat el moment de repensar el seu futur, abans que sigui massa tard. Ja fa uns anys que es va despertar la necessitat de buscar noves fórmules per enriquir o actualitzar el seu funcionament per tal d’adequar-lo als gustos i hàbits de la nova societat. I el moment ha arribat, un equip de treball ha dissenyat una nova manera de conduir el concurs per poder arribar al públic de sempre i al de demà. Això significa la desaparició de La Sardana de l’Any? Doncs, sí. Almenys, com la coneixem avui.
S’ha aprofitat la no renovació del conveni signat el seu dia amb la propietària de la marca per a idear una nova fórmula que substitueixi l’anterior. Això implica un nou nom, un nou desenvolupament del concurs i uns altres objectius. És evident que l’esperit del concurs perdurarà: donar a conèixer les noves composicions, estimular la composició dels nostres joves músics, establir nous canals de difusió i, sobretot, guanyar en participació i transparència.
No sé si aquests canvis afavoriran que la sardana guanyadora per votació popular sigui aquella que realment s’ho mereix o la que arrossega més «claca», però el que sí que tinc ben clar és que un concurs d’aquesta mena és necessari, i que si no existís, s’hauria d’inventar.
Una cosa semblant va passar amb les Ciutats Pubilles. Va arribar un moment en què no hi havia cap població candidata a ser-ho, segurament perquè havia perdut tota mena d’interès en un moment polític en el qual s’havien obert molts d’altres canals d’afirmació catalanista. La transformació en Capital de la Sardana, el 2013, va representar una revifalla prou important com perquè, actualment, hi hagi cua de poblacions candidates a ser-ho.
Esperem que el plantejament d’aquest nou concurs desperti la il·lusió dels sardanistes i serveixi per engrandir l’abast de la sardana a la societat.
Gaudiu de l’aplec de Premià de Mar!
