Arribats a la recta final d’aquest 2024 ja tenim la mirada posada en l’any entrant. Mirem al futur sense oblidar el passat, per això mai perdem de vista els qui han contribuït a enriquir la sardana i la cobla amb la il·lusió de fer ballar els qui ens apleguem en rotllana a les places del país.
Enguany commemorem els aniversaris vint-i-dos compositors, d’entre els quals destaquen dos noms que han fet història: Pep Ventura, mort fa 150 anys, i Juli Garreta, nascut fa 150 anys i mort fa 100 anys. A continuació trobareu el llistat d’aniversaris (naixements i defuncions) i una breu biografia dels compositors.
Commemoracions de naixement
150 anys: Juli Garreta Arboix, Cassià Casademont Busquets, Antoni Juncà Soler. 125 anys: Josep M. Ruera Pinart, Miquel Casas Bell. 100 anys: Josep M. Bernat Colomina, Salvador Simón Donatiu, Eduard Martí Teixidó, Josep Masó Quer, Florenci Mauné Marimont, Josep Roura Padrosa. 75 anys: Josep Gispert Vila, Esteve Palet Ribas. 50 anys: Eduard Font Pi
Commemoracions de defunció
150 anys: Pep Ventura Casas. 125 anys: Joan Carreras Dagas. 100 anys: Juli Garreta Arboix. 75 anys: Rafael Cabrisas Palau. 50 anys: Josep Gravalosa Geronès, Salvador Juanola Reixach, Joaquim Nualart Puignau, Francesc Basil Oliveras. 25 anys: Manel Saderra Puigferrer
Juli Garreta Arboix (Sant Feliu de Guíxols, 12 de març de 1875 – 2 de desembre de 1925) és considerat un dels compositors sardanistes més eminents, qui va infondre en la sardana els valors musicals d’obra simfònica. La seva personalitat musical inconfusible van fer sorgir la dita popular que deia que “hi ha tres tipus de sardanes: les que no tenen qualitat, les que sí que en tenen, i les d’en Garreta”. I també va ser elogiat per Stravinski el 1924 qui, després d’escoltar Juny a l’Ateneu Barcelonès, exclamà: “Més Garreta, si us plau, més Garreta!”. És autor de les sardanes Juny, Dalt les Gavarres i Llicorella, entre d’altres.
Pep Ventura Casas (Alcalá la Real, 2 de febrer de 1817 – Figueres, 25 de març de 1875) fou un músic i compositor, qui consolidà la sardana llarga i reformà la cobla donant-li amplitud. Va ser una personalitat popular a l’època com a director de cobla i destre tenora, instrument destacat a les seves sardanes. Va composar unes 400 sardanes, entre les quals les conegudes Per tu ploro (1872), El cant dels ocells (1865) i Toc d’oració.
Cassià Casademont Busquets (Banyoles, 3 de febrer de 1875 - Barcelona, 12 de febrer de 1963) fou músic, compositor i professor de viola. Fundà l’orquestra La Nova de Sant Celoni, que més tard esdevingué l'Orquestra Soler. Dirigí a Sabadell l’orquestra de balls i concerts Els Fatxendes i diversos cors, i fundà l’Orquestra Clàssica. A Barcelona dirigí diversos orfeons i el cor Catalunya Nova. Deixà escrites 377 composicions, entre les quals les sardanes La cançó del taper (1901) i Gironina (1909).
Antoni Juncà Soler (Figueres, 17 de maig de 1875 – Saragossa, 19 de febrer de 1952) va estudiar clarinet, i va actuar amb el tible i el clarinet a cobles, orquestres i corals. Als 25 anys va guanyar unes oposicions com a músic major de l’exèrcit, professió que el va convertir en nòmada. Probablement, el fet de trobar-se lluny de l’Empordà li va provocar la necessitat d'escriure per a cobla, cosa que no va fer fins als trenta anys tot i haver participat anteriorment de l'entorn sardanista. És autor de les sardanes L’avi Xena (1921) i A l’atzar (1912), entre d’altres.
Josep M. Ruera Pinart (Barcelona, 2 d’agost de 1900 - Granollers, 31 de maig de 1988). Des dels 17 anys fou organista de la parròquia de Granollers fins a la guerra (1936) i després ho tornà a ser fins a la seva mort. A partir dels 22 anys actuà en diverses orquestres i també formà part de l’Orquestra Pau Casals. A 44 anys va fundar l’orquestra Selecció, una de les més importants de l’època. És autor de les sardanes Tocs de festa (1930) i Al’entorn de la porxada (1977).
Miquel Casas Bell (Sant Cugat del Vallès, 3 de juny de 1900 - Torelló, 23 d’octubre de 1988) fou professor de l’Escola de Música de Terrassa (1930), que guanyà per oposicions, on hi conegué el mestre Ramon Serrat que l’animà a escriure la primera sardana: Maria Engràcia. Després de la guerra (1941) formà part de la cobla Els Nois d’Olesa i creà l’Escola de Música de Rubí (1956), on també impartia classes. Va composar més d’un centenar de sardanes, entre les últimes L’amic Joan (1975) i Recordant Pau Casals (1981).
Josep M. Bernat Colomina (Barcelona, 12 d’abril de 1925 – 28 de maig de 1992) fou director de la cobla Mediterrània des de la seva fundació, de la cobla Sabadell i de les dues cobles de Bellpuig Juvenil i Tres Turons. Fundador i capdanser de la colla sardanista Lliris Blaus fins a la seva dissolució (1945-1970), Durant 30 anys va portar la programació de les ballades del Pla de la Catedral de Barcelona. Des del 1962 compon un total de 36 sardanes a més d’obres per a cobla, com La Vall d’Ordino (1966) i Maria Teresa (1974). Pòstumament, l’Associació Amics de Josep M. Bernat enregistrà íntegrament la seva obra. La beca Josep M. Bernat Colomina, de Bellpuig, li ret homenatge.
Salvador Simón Donatiu (Barcelona, 20 de maig de 1925 - Badalona, 1 de febrer de 2002). A 17 anys va composar la primera sardana, Ignàcia, seguida de Llàgrimes d'amor. Escriví més de 50 sardanes, cançons i petites peces. Fundà la delegació d'Òmnium Cultural al Barcelonès Nord el 1984 i impulsà l'Ateneu Cultural de Llefià i l'entitat Amics de la Música de Badalona.
Eduard Martí Teixidó (Sabadell, 19 de febrer de 1925 – 30 de desembre de 1998) escrigué les primeres sardanes entre el 1947 i el 1952. A partir de la dècada de 1970 rebé un seguit guardons que el van fer reconegut, gràcies al seu estil formalment equilibrat i harmònicament ric. És autor de les sardanes Veles al vent (1997) i Les Guilleries (1998).
Josep Masó Quer (L'Armentera, 22 de setembre de 1925 - Parlavà, 16 d’agost de 1991) formà part de les cobles-orquestres Bohèmia i Pau Rossinyol (Castelló d’Empúries), Iris (Salt), la Principal d'Olot, de la Garrotxa, de Sant Feliu de Pallerols i de Llagostera on actuà els 11 últims anys i s’hi jubilà. Des de 1984 composà més de cent sardanes i alguns balls. Moltes de les seves sardanes són dedicades a poblacions, com Flaçà Sardanista (1991) o Les Preses (1986).
Florenci Mauné Marimont (Figueres, 18 de juliol de 1925 – 13 de juliol de 1995) fou instrumentista de fiscorn, trombó, piano i acordió. S’inicià al sardanisme a través de les colles, per després pertànyer a les cobles Antiga Pep (Figueres) i Caravana (Torroella de Montgrí). Fundà i dirigí la cobla Costa Brava (Palafrugell). A 45 anys patí una embòlia cerebral que condicionà la seva carrera musical. És autor de les sardanes David (1977) i Maria del Mont (1982), entre d’altres.
Josep Roura Padrosa (Amer, 2 de setembre de 1925 – 24 de novembre de 2020) fou instrumentista de tenora i, ocasionalment, de tible. Actuà amb la cobla Amerense i després al Teatre Mogador de París com a tenora. Hi cessà quan va entrar a la Cobla Barcelona (1957). Fou membre de l’Iris (Salt, 1961-63), de la Combo-Gili (1963-68), de la Costa Brava (1968-70), de la La Principal de la Bisbal (1970-78) i de la Miramar (Figueres, 1978-80). Autor de les sardanes Ric per tu (1973) i Portugalenca (1975).
Josep Gispert Vila (Púbol, 6 de desembre de 1950) és un prestigiós instrumentista de tenora, flauta, flautí i saxòfon. Ha format part de les cobles Moderna de la Bisbal, La Principal de Llagostera, La Principal de Girona, Montgrins i La Principal de la Bisbal fins el 2011. Va ser professor de tenora i tible al Conservatori de Música de Girona i a l’escola de cobla Conrad Saló (La Bisbal d’Empordà). És fabricant de canyes de tenora i tible.
Esteve Palet Ribas (Bordils, 4 de gener de 1950) és instrumentista de tible, tenora, saxòfon alt, clarinet i violí. Actuà a la cobla Catalunya de Bordils, Caravana, Montgrins i Costa Brava. Durant l’estada als Montgrins i a la Costa Brava va ser director d'aquestes formacions per a la música de ball. Posteriorment, ha estat professor de saxòfon i solfeig a l’Escola Municipal de Música de Banyoles. És autor de les sardanes I tu... sempre tan maca i Renovada il·lusió, entre d'altres.
Eduard Font Pi (Torroella de Montgrí, 14 de novembre de 1975) és instrumentista de piano i guitarra elèctrica, nebot de Martirià Font i Coll, i professor de piano. Ha format part dels grups de rock Glaugs, Sopa de Cabra i Lax'n'Busto. Autor de les sardanes Encenalls (1997) i Vint-i-cinc per vint-i-cinc (1999).
Joan Carreras Dagas (Girona, 7 de setembre de 1828 - La Bisbal d’Empordà, 19 de novembre de 1900) fou mestre de capella de la Catedral de Girona. A Barcelona fou mestre director de música de l’Escola de Cecs i formà part de l’Orquestra del Liceu. El 1881 s’establí a La Bisbal d’Empordà i creà una escola de música on també exercí d’organista i mestre de capella de la parròquia. La creació d’aquella escola de música tingué una gran transcendència per a la sardana, ja que indirectament contribuí al naixement de la cobla La Principal de la Bisbal (1888). Se’n té constància de les sardanes El traginer i El tramvia del Baix Empordà.
Rafael Cabrisas Palau (Cadaqués, 5 d’octubre de 1887 - 29 d’abril de 1950) fou instrumentista de piano, clarinet i contrabaix. Cap a la dècada de 1940 comptava amb un ampli historial d'ensenyança musical a Cadaqués, gairebé sempre practicat desinteressadament. Una de les seves sardanes, Cap de Creus, s'ha mantingut constant en les programacions.
Josep Gravalosa Geronès (Santa Coloma de Farners, 24 de juliol de 1882 - Sant Feliu de Guíxols, 24 de setembre de 1975) fou instrumentista de violí i flabiol. Flabiolaire a la cobla La Juvenil (als 11 anys) i després a La Farnense (als 13 anys), ambdues de Santa Coloma de Farners. Formà part de l’Orquestra Garreta (Sant Feliu de Guíxols) mentre dirigia La Principal de Palafrugell i, més tard, la Selvatana. Fundà (amb Albert Martí) i dirigí la Cobla Barcelona (1922). Rebé la Medalla d’Or del Sardanisme (1968).
Salvador Juanola Reixach (Tortellà, 1893 - Manresa, 1975) fou instrumentista de tenora i tible. Compaginà la interpretació amb la composició, escrivint gairebé un centenar de sardanes. En algunes sardanes utilitzà el pseudònim de Joan Reixach.
Joaquim Nualart Puignau (Vidreres, 12 de desembre de 1924 - Lloret de Mar, 1975) fou instrumentista de trompeta, i actuà molts anys a Alemanya. Els darrers anys formà part de la cobla AMOGA (Vidreres). És autor de les sardanes La nova il·lusió i L’aplec de Badalona (1951).
Francesc Basil Oliveras (Figueres, 29 de gener de 1905 – 20 d’agost de 1975) fou un prestigiós músic figuerenc. Notable pianista, va actuar alguns anys amb la cobla Mendoza (Figueres). Té una fundació al seu nom, que promou la composició per a cobla i música en general. Si bé una gran majoria de les seves sardanes han estat premiades, mai han assolit un reconeixement popular acord amb les distincions rebudes. En són exemple Capvespre (1935), Rondalla (1948), El Bastió de Santa Clara (1959), El Pont de Sant Antoni (1966), Figueres a Pep Ventura (1972), Lloret vila marinera i senyorial (1973) i Pep Ventura geni immortal (1975), entre d’altres.
Manel Saderra Puigferrer (Tortellà, 15 de juliol de 1908 - Porqueres, 7 de març de 2000) fou compositor i trompetista. Formà part de La Principal de Banyoles i de La Principal de Girona, d’on fou director, amb qui feren importants gravacions amb Pau Casals. Escriví més de noranta sardanes, amb un estil a mig camí entre el popular i el culte. Fundà la coral Agrupació Polifònica de Banyoles (1959) amb la qual realitza una important tasca de divulgació musical per l'Empordà, el Gironès i el Rosselló. Rebé la medalla al mèrit musical de l'Obra del Ballet Popular (1989), la Creu de Sant Jordi (1993) i la medalla d'or de la Ciutat de Banyoles (1993). És autor de la sardana Somni (1945), una de les sardanes més estimades.
