.jpg)
El 8 de gener, es va constituir oficialment a Barcelona la Fundació Robert Gerhard, una entitat sense ànim de lucre amb la voluntat de preservar, estudiar, difondre i projectar a escala nacional i internacional l’obra, el pensament i el llegat del compositor català Robert Gerhard, una de les figures fonamentals de la música del segle XX.
Pretenen facilitar l’accés a l’obra de Robert Gerhard per a l’estudi, la investigació i la interpretació, així com fomentar la recerca acadèmica sobre el compositor, el seu pensament i el seu context artístic, científic i filosòfic. També treballar a favor de l’avantguarda i la nova creació musical, així com de la divulgació del patrimoni musical català de tots els temps.
Per aconseguir-ho, la Fundació prepara una programació activa amb concerts, festivals, conferències, edicions i enregistraments, ajuts a la recerca, col·laboracions amb institucions culturals i acadèmiques, i aliances estratègiques tant a Catalunya com a l’Estat espanyol i, en l’àmbit internacional, amb una atenció especial al Regne Unit, país d’exili de Robert Gerhard.
Destaca la creació del Festival Internacional Robert Gerhard, que se celebrarà a Barcelona la tardor de 2026 en col·laboració amb L’Auditori, el Museu de la Música i l’ESMUC, així com una programació prèvia a Valls i al Camp de Tarragona.
El Patronat de la Fundació estarà integrat per Edmon Colomer, Xavier Muñoz Puiggròs, Marita Gomis, Rosamond Roughton, Ferran Gerhard, un representant de l’Institut d’Estudis Vallencs, Margarida Ullate, Carles Duarte i Carles Castells.
Robert Gerhard Ottenwaelder
Nascut a Valls l'any 1896, Gerhard és un compositor i intèrpret de reconeixement internacional i es considera una figura clau de la música catalana i europea. Autor d’una extensa obra musical, la qual parteix d’una exploració constant que buscava la innovació i que combinava la tradició nacionalista i els nous corrents centreeuropeus.
En el camp de la sardana va expressar preocupació pel futur d'aquesta en totes les seves facetes com a composició musical. L’any 1929, amb la influència del seu concepte renovador va compondre una sardana per a cobla, 'Sardana I', i una per a conjunt de vent, inclosos tenora, tible i fiscorn, 'Sardana II', que foren estrenades al Palau de la Música Catalana junt amb altres composicions seves. A l'exili, els darrers anys de vida, va escriure una tercera sardana per a orquestra, destinada al film Secret people (1968). Utilitzà la forma sardana en un dels temps del Concert per a violí i orquestra i inclou una sardana en el Quadre III del ballet per a orquestra simfònica 'Les Soirées de Barcelone'.
La seva formació, però, sabem que comptar amb estudis d'harmonia amb Hugo Strauss, durant un semestre l'any 1912 i l'any 1913 va ingressar a l'Acadèmia Real de Múnic. L'any 1915 va traslladar-se a Barcelona per a matricular-se en l'Acadèmia Granats, on estudià piano amb Enric Granados i posteriorment amb Frank Marshall. Durant l'hivern entre 1923 i 1924 va fer classes privades amb Arnold Schönberg. El 1925 va continuar els seus estudis a Berlín, on Schönberg va fer-se càrrec de la Masterclass de Composició en l'Acadèmia d'Arts de Prússia fins que es va graduar el 1928.
Després de graduar-se va tornar a Barcelona, on va dur a terme una gran activitat cultural amb concerts, conferències, participació en organitzacions musicals catalanes i activitats pedagògiques. Amb l'adveniment de la República, va treballar amb Higini Anglès en tasques de pedagogia i popularització de la música clàssica. També va liderar el Grup de Compositors Independents de Catalunya, format pels compositors més avantguardistes del moment (Manel Blancafort, Manel Lamote de Grignon, Federic Mompou, Eduard Toldrà i Baltasar Samper) i va ser el responsable de gestió musical del Govern de la República. El 1931 va ser nomenat professor de música de l’Escola Normal de la Generalitat i va treballar a la secció de música de la Biblioteca de Catalunya. El 1939 es va exiliar, i va instal·lar-se a Cambridge on va desenvolupar el gruix de la seva carrera.
