Imatge: Colles sardanistes de l'Aplec Internacional a Estocolm.
ADIFOLK va celebrar els dies 14, 15 i 16 d'agost la 38a edició de l'Aplec Internacional a Estocolm (Suècia), vint anys després que el país escandinau acollís per última vegada el festival. Durant tres dies, el nucli històric de la capital sueca es va convertir en l'escenari principal d'una gran mostra internacional de la cultura popular catalana, amb la participació de 42 grups vinguts d'arreu de Catalunya i més de 1.200 actuants.
L'Aplec es va emmarcar dins el Kulturfestivalen, el festival cultural gratuït que Estocolm celebra cada any entre el 12 i el 16 d'agost i que atrau més de dos milions de visitants, de manera que la cultura popular catalana va esdevenir la convidada d'honor d'aquesta edició del festival.
Tres dies de festa als carrers d'Estocolm
L'esdeveniment es va obrir el divendres 14 d'agost amb una ballada de sardanes i l'espectacle inaugural a Slottsbacken, amb la participació de tots els grups de l'Aplec, i va continuar aquella mateixa nit amb una cantada d'havaneres a la zona del vaixell de Skeppsbron.
El dissabte 15 va ser la jornada central de la festa. Al matí es va fer la fotografia oficial de tots els participants, seguida d'una mostra de jocs tradicionals i tallers de cultura popular a Kungsträdgården. Al migdia va tenir lloc la Gran Cercavila de l'Aplec, que va recórrer els carrers del centre històric fins a desembocar en un tirabol final a la plaça de Slottsbacken. La tarda va incloure l'Hora del Vermut amb RAB Ràdio, una nova ballada de sardanes i una mostra de falcons, mentre que al vespre es van poder veure les mostres de danses i balls de seguici i de ball de bastons. La jornada va culminar amb l'espectacle "La Festa Major a Catalunya", una cercavila amb tabals fins a Vattentorget i la Nit del Foc, que va tancar amb una exhibició de pirotècnia i una tabalada final.
El diumenge 16 d'agost, últim dia de l'Aplec, va tornar la mostra de jocs tradicionals a Kungsträdgården i es va fer la Cercavila d'Imatgeria Festiva, amb un llarg recorregut pel centre de la ciutat. A la tarda es va celebrar la Diada Castellera, amb l'aixecament de construccions humanes davant el públic congregat a Slottsbacken, i, ja cap al vespre, un concert de cobla i cant coral català a l'església Finlandesa. L'Aplec va arribar a la seva fi amb l'espectacle de cloenda, dedicat a la figura de Joan Amades i al costumari català, amb la participació de tots els grups.
Colles sardanistes vingudes d'arreu de Catalunya
Les ballades van comptar amb la participació de diverses colles sardanistes vingudes de diferents comarques catalanes, entre les quals la Colla Sardanista Somnis del Pla, de Mollerussa; l'Agrupació Folklòrica Amunt i Crits, de Terrassa; els Dansaires del Pi, d'Alpicat; la Colla Dolç Infern del Grup Sardanista Montserrat, de Lleida, i Tarragona Dansa. A elles s'hi va sumar l'acompanyament musical de formacions com la Cobla Lluïsos de Taradell.
Un símbol que trascendeix froneteres
La presència constant de la sardana durant els tres dies de festa a Estocolm va confirmar el seu exemple com una dansa que, com recorda la mateixa organització, no necessita traducció: un llenguatge universal capaç de reunir en cercle persones de qualsevol origen. Enguany, aquest símbol de la identitat catalana es va ballar a tocar del mar Bàltic, vint anys després que Suècia acollís per última vegada el festival, tancant així una nova edició en què la sardana va tornar a fer de pont entre la Mediterrània i el nord d'Europa.
Tota la diversitat del folklore català
Al llarg dels tres dies, el programa va recollir pràcticament tots els àmbits de la cultura popular catalana: gegants i capgrossos, colles castelleres, corals, agrupacions musicals, colles sardanistes, esbarts dansaires, balls de bastons, balls de seguici, bestiari de protocol i de foc, diables, falcons, jocs tradicionals i pubillatge, que van fer gaudir tant el públic local com els nombrosos turistes i membres de la comunitat catalana resident a Suècia.
