La Sardana Blanca torna a Vilafranca del Penedès el dissabte 22 d'agost, a les 19 h, a la Plaça de la Vila, amb 400 sardanistes inscrits provinents del Penedès i d'arreu del país.
L'acte, organitzat per l'Escola de Sardanes Visca del Casal Societat La Principal, té lloc cada any en el marc previ de la Festa Major i combina l'activitat cultural amb un fort component reivindicatiu, com ho és el suport a la proposta perquè la sardana sigui reconeguda per la UNESCO com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat, igual que la Patum de Berga, els Castellers o les festes de foc del Pirineu.
Un homenatge a la llengua i la cultura popular
Enguany, l'organització dedica la ballada a la llengua i la cultura popular catalanes, davant la situació d'emergència lingüística per reafirmar-ne el compromís amb la defensa, promoció i ús del català.
"La Sardana Blanca no és una festa de lluïment, sinó un acte per donar suport a grans reivindicacions i reivindicar la nostra cultura i les nostres tradicions."
Joan Montserrat, el Martí.
La coreografia tindrà dues parts. A la primera, els sardanistes entraran a galop i envoltaran gegants, capgrossos i àguiles, que ballaran tots plegats. Hi participaran els gegants Ramon de Copons i Josepa de Sarriera i Copons (Moja, Olèrdola) i els gegantons Romaní, Farigola i Parellada (Moja); Joan i Marta (Olesa de Bonesvalls); Guillem i Saurina (la Granada); Isidre i Angeleta (Sant Cugat Sesgarrigues); i Marçal i Maria (Torrelavit). S'hi sumaran el capgròs Maria Rosa Tort i Vallès (Pacs del Penedès) i les àguiles Llevant i Ponent (barri de Sant Julià, Vilafranca).
A la segona part, acompanyada d'una altra sardana, es farà la lectura d'un poema ballat per un jove dansaire. L'acte es tancarà amb la ballada de germanor de la Santa Espina.
De la Sardana Groga a la Sardana Blanca
La ballada va néixer el 2018 amb el nom de Sardana Groga, impulsada pel sardanista Joan Montserrat, El Martí, com a protesta pels fets de l'1 d'octubre de 2017, i oberta a tots els dansaires sigui quin sigui el nivell. El 2022, un cop alliberats els presos polítics, l'acte es va transformar en Sardana Blanca, un canvi promogut per Marta Aguado, centrant-se des d'aleshores en la cultura, la llengua i la pau.
