Diccionari sardanista
Descobreix els termes del món de la sardana des de la A fins a la Z.
A
aplec
m. [LC] Acte sardanista, no necessàriament a l'aire lliure, per a ballar i/o escoltar sardanes interpretades per diverses cobles.
aplec d'ermita
m. [LC] Acte sardanista, a l'aire lliure, a redós d'una ermita, per a ballar i/o escoltar sardanes interpretades, habitualment, per un cobla.
arquet
m. [LC] Petita vara de fusta, anomenada també arc o vergueta, que manté tibant una metxa de crins de cavall per a fer sonar el contrabaix.
audició
f. [LC] Sinònim de 'ballada'.
B
ballada
f. [LC] Acte sardanista, no necessàriament a l'aire lliure, per a ballar i/o escoltar sardanes interpretades per una cobla.
baqueta
f. [LC] Vara prima de fusta que serveix per fer sonar el timbal.
bolo
m. [LC] Expressió utilitzada en argot per a designar quan un músic actua en una cobla que no és la seva habitual.
broqueta
f. [LC] [MU] Vara prima de fusta que serveix per fer sonar el tamborí.
C
cap de colla
m. o f. [LC] Persona que dirigeix i representa una colla davant l'organització i el jurat d'un concurs de sardanes.
capdanser/a
m. o f. [LC] Designa la persona que dirigia la dansa del contrapàs, càrrec distingit i honorífic. Avui s'assimila al cap de colla.
Capital de la Sardana
m. [LC] Població que, durant un període d'un any, esdevé el puntal de la promoció sardanista i organitza activitats lúdiques i divulgatives d'especial rellevància. Capital de la Sardana reinventa l'antic concepte de Ciutat Pubilla.
caravana de la sardana
f. [LC] Persones i vehicles que acompanyaven la Flama de la Sardana des de la Ciutat Pubilla sortint fins a la Ciutat Pubilla entrant.
ciutat pubilla
f. [LC] Localitat designada anualment per l'Obra del Ballet Popular per centrar la celebració del Dia Universal de la Sardana.
cobla
f. [LC] Conjunt instrumental típicament català format per onze o dotze músics que interpreten la sardana o la música especialment per ell composta.
colla
f. [LC] [MU] Conjunt de persones que dansen la sardana sigui en concursos, aplecs o exhibicions, amb voluntat de lluïr la seva perícia en el ball.
compàs
m. [LC] Signe que expressa la mesura musical dels sons musicals. En la sardana s'utilitzen habitualment el 2/4 i el 6/8.
comptar
v. tr. [LC] Determinar el nombre de compassos de cada una de les tirades de curts i llargs d'una sardana.
concert
m. [LC] Acte musical en sala de concert, auditori, teatre o envelat, on intervé la cobla interpretant obres escrites per a aquest conjunt o sardanes.
concurs de colles
m. [LC] Acte sardanista on colles, formades habitualment per 6 parelles, competeixen segons reglamentació de la Unió de Colles Sardanistes.
concurs de colles improvisades
m. [LC] Acte sardanista, habitualment dintre d'un aplec, on competeixen colles constituïdes per l'ocasió, sense la reglamentació de la Unió de Colles.
concurs de punts lliures
m. [LC] Competició entre colles sardanistes on es premia la millor coreografia dansada per cada una d'elles.
concurs de revesses
m. [LC] Competició on, en colla o individualment, es premia al grup o persona que més tiratges de sardanes revesses endevina.
concurs musical
m. [LC] Certamen convocat per a premiar la qualitat i la tècnica compositiva per a cobla. Pot ser de sardanes o d'obres lliures.
contrabaix
m. [LC] Únic instrument de corda de la cobla, prové de la família de la viola de gamba. Pot tenir 3, 4 o 5 cordes. També se l'anomena 'verra'.
contrapàs
m. [LC] Dansa popular, antecedent directa de la sardana. Els balladors, en filera i dirigits pel capdanser, han de fer una volta completa a la plaça.
contrapunt
m. [LC] [MU] Toc de flabiol entre la quarta i cinquena, i la cinquena i sisena tirada de llargs de la sardana.
cop final
m. [LC] Acord que posa punt i final a la sardana. Consisteix en repetir la darrera nota escrita, donant-li el valor d'una corxera.
curts
m. [LC] Una de les parts que, combinada amb els llargs, formen la sardana. Segons si és en concert o en ballada es repeteixen 2, 3 o 4 vegades.
D
dansaire
f. [LC] Persona que dansa o balla la sardana.
Dia Universal de la Sardana
m. [LC] Diada d'enaltiment de la sardana fixada per a ser celebrada el diumenge anterior a la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat.
doble ballada
f. [LC] Acte sardanista per a ballar i/o escoltar sardanes interpretades per dues cobles, una darrera l'altra o alternativament.
dos
m. [LC] Un dels passos de la sardana. S'utilitza per a ballar els curts o al final dels llargs per a acabar la tirada al costat que convingui.
dos tresos
[LC] Un dels passos de la sardana ballada en estil selvatà. S'utilitza per acabar la segona tirada de curts i la segona de llargs.
E
empordanès
m. [LC] Estil de repartir la sardana, consistent en acabar la 4ª, 5ª i 6ª tirada de llargs a l'esquerra. És l'estil més extès geogràficament.
entrar
v. intr. [LC] Acció de prendre part a la dansa o rotllana. Sempre s'ha de fer pel costat esquerra de les parelles ja formades.
estil
m. [LC] Afecta a la forma d'iniciar o acabar cada una de les tirades d'una sardana. Els més habituals són: empordanès, selvatà i garrotxí.
estructura de la sardana
f. [LC] Constituïda per dues parts o tirades: curts i llargs. Als concerts se n'interpreten 2 i 2, a les ballades 3 i 4 o 4 i 6, segons conveniència.
F
fiscorn
m. [LC] [MU] Instrument de vent i metall de la cobla proveït, com la trompeta, de pistons o cilindres. Habitualment és l'encarregat dels baixos i del ritme.
flabiol
m. [LC] [MU] Instrument de vent i fusta de la cobla. Es manipula amb la mà esquerra i, en una sardana, és l'encarregat de fer l'introit i el contrapunt.
flama de la sardana
m. [LC] Foc que simbolitza l'esperit de la sardana i que es trasllada de la Ciutat Pubilla anterior a la nova, per a cremar davant el Monument a la Sardana.
fora
adv. [LC] Exclamació que fa el que compta per a indicar als dansaires l'acabament de la darrera tirada de la sardana.
G
garrotxí
m. [LC] Estil de repartir la sardana, consistent en començar totes les tirades a l'esquerra i acabar totes les de llargs a l'esquerra. Propi de la Garrotxa.
LL
llargs
m. [LC] Una de les parts que, combinada amb els curts, formen la sardana. Segons si és en concert o en ballada es repeteixen 2, 4 o 6 vegades.
M
missatge al món sardanista
m. [LC] Missatge elaborat per una personalitat rellevant del món polític, cultural o social i que es fa públic el dia de la proclamació de la Ciutat Pubilla.
O
Obra del Ballet Popular
[LC] Entitat històrica que aglutina entitats i grups dels àmbits sardanistes i de la dansa tradicional.
P
parella
f. [LC] Dues persones que desitgen ballar junts una sardana. Els dansaires que entrin més tard a la rotllana no poden fer-ho entre mig.
particel·la
f. [LC] [MU] Part de la partitura d'una sardana o obra lliure corresponent a un determinat instrument.
partitura
f. [LC] [MU] Paper pautat on hi consten totes les notes musicals de cada un dels instruments de la cobla, unes sotes les altres, coincident els compassos.
portar
v. tr. [LC] Comptar i repartir la sardana, advertint als altres dansaires dels passos o punts que han de fer per sincronitzar el seu l'acabament.
preludi
m. [LC] [MU] Compassos executats pel flabiol per a advertir del començament de la sardana. També s'anomena introit.
punt
m. [LC] És la forma en què el ballador marca el pas de la sardana, seguint el compàs de la música. Els curts en tenen dos i els llargs quatre.
punt lliure
m. [LC] Versió coreogràfica que es fa per a seguir el compàs de la sardana, diferent del punt tradicional.
puntejar
v. tr. [LC] Marcar amb el peu el punt o pas de la sardana.
Q
quatre
m. [LC] Un dels passos de la sardana. S'utilitza per ballar els llargs o per acabar els llargs d'una sardana amb tiratge parell.
R
repartiment
m. [LC] Acció que realitza el dansaire que porta la sardana per aconseguir que les tirades de curts i llargs acabin segons l'estil que es balli.
repetició
m. [LC] Execució d'una tirada de curts i una de llargs de la darrera sardana d'una ballada. A les comarques barcelonines es repeteix també la quarta.
rotllana
f. [LC] Cèrcol o rodona que formen els dansaires, aparellats o no, quan ballen una sardana.
S
salt
m. [LC] Part de la sardana que, seguint la pauta musical, es balla saltant. Es distingeix el salt petit i el salt fort també anomenat tutti.
sardana
f. [LC] Dansa clàssica i matemàtica ballada per persones agrupades en rotllanes, seguint la música interpretada per una cobla.
sardana curta
f. [LC] Sardana que es tocava i ballava abans de la reforma introduïda per Pep Ventura. Sempre tenia 24 compassos, 8 de curts i 16 de llargs.
sardana de concert
f. [LC] Sardana que, en un anhel d'exigència musical, ha estat concebuda per a ésser interpretada en sales de concert i no per a ésser ballada.
sardana de conjunt
[LC] En el transcurs d'un aplec, sardana interpretada a la vegada per totes les cobles participants. Coincideix amb el punt culminant de l'aplec.
sardana de germanor
[LC] Sardana en que balla tothom en una sola rotllana, habitual als concursos de colles i més esporàdica a alguns aplecs.
sardana de la majordoma
[LC] Sardana típica de Sant Martí del Clot de Bianya. És la primera sardana que es balla en aquesta població el dia del Roser.
Sardana de l'Any
Títol atorgat a la sardana guanyadora per votació popular del concurs organitzat anualment per la Federació Sardanista de Catalunya.
sardana de lluïment
[LC] És aquella sardana que les colles ballen en un concurs per a competir entre elles.
sardana del batlle
[LC] Sardana típica de la població d'Amer. Es balla cada any per la festa major, del 15 al 17 d'agost. Resta oberta, amb l'alcalde al cap davant.
sardana llarga
[LC] És la que es coneix pròpiament com a sardana, en contraposició a la seva antecessora, la sardana curta.
sardana obligada
[LC] Sardana composta per al lluïment d'algun dels instruments de la cobla.
sardana per a més d'una cobla
[LC] Sardana escrita per a ser interpretada per dues o més cobles. De vegades s'hi afegeixen timbales per a reforçar alguns efectes.
sardana revessa
[LC] Sardana composta amb la intenció de desorientar al ballador, fent difícil el seu recompte per a esbrinar els compassos curts i els llargs.
sardanejar
[LC] Acció de ballar sardanes.
sardanisme
v. intr. [LC] Afecció o sentiment per la sardana i la seva difusió.
sardanista
m. o f. [LC] Nom amb el qual es designa el ballador o dansaire de sardanes.
seguit
adv. [LC] Exclamació que fa el que compta per a indicar als dansaires la repetició d'una tirada de curts o de llargs.
selvatà
m. [LC] Estil de repartir la sardana, consistent en acabar totes les tirades de curts i llargs a la dreta. Habitual al voltant de la comarca de la Selva.
T
tamborí
m. [LC] [MU] Únic instrument de percussió de la cobla. Semblant a un petit timbal, es penja del braç esquerra i es toca amb la mà dreta amb una broqueta.
tenora
f. [LC] [MU] Instrument de vent i de fusta de la cobla. Construïda amb fusta de ginjoler, consta de canya, tudell, cos superior, cos inferior i campana.
tible
m. [LC] [MU] Instrument de vent i fusta de la cobla. És del mateix tipus que la tenora, però de dimensions més reduïdes. Té una sonoritat més aguda.
tirada
f. [LC] Cadascuna de les parts de curts o llargs d'una sardana. A la plaça acostumen a ser 7 o 10 tirades. A la sala de concert en són 4.
trencar
v. tr. [LC] Entrar, incorrectament, a ballar una sardana per la dreta de l'home o l'esquerra de la dona, trencant la parella.
tres
m. [LC] Un dels passos de la sardana. S'utilitza per acabar totes les tirades que tinguin un nombre de compassos senar.
treure
v. tr. [LC] Resoldre la sardana. Esbrinar el nombre de compassos de curts i de llargs que té una sardana.
trombó
m. [LC] [MU] Instrument de vent i de metall de la cobla. S'acciona per una colissa o per pistons. Reforça els baixos i els contracants de la sardana.
trompeta
f. [LC] [MU] Instrument de vent i de metall de la cobla. S'acciona per pistons i acostuma a acompanyar les melodies de la sardana.
V
verra
f. [LC] POP. Nom amb el què es coneix també el contrabaix.
Sobre el Diccionari Sardanista
m. = Masculí
f. = Femení
[LC] = Lèxic Comú
[MU] = Música
POP. = Ús popular
