Cap al 1980, deixat enrere el franquisme, la sardana entrarà a l’escola amb grans campanyes d’ensenyament dins l’horari lectiu així com es crearan escoles de cobla per fomentar el planter de nous músics, car l’envelliment de les cobles així com la necessitat de transmetre la sardana a les noves generacions era una necessitat palesa. Aquestes iniciatives foren conseqüència del distanciament progressiu entre els nous entreteniments dels joves -cada cop més nombrosos- i els valors que la sardana havia adquirit durant la postguerra. La preocupació pel futur de la sardana era una realitat.

Poc a poc, les cobles s’aniran rejovenint quan els estudis dels instruments de cobla entraren al grau mitjà i superior de les escoles de música, fet que possibilitaria també - desenes anys més tard que en el ball- l’entrada de la dona com a músic de cobla. No obstant, la sardana no viurà d’esquenes als grans esdeveniments que tenen lloc a casa nostra. El 1992 es constitueix la Fundació Universal de la Sardana per tal d’internacionalitzar- la i serà present als Jocs Olímpics a partir de la cerimònia inaugural dels de Barcelona així com al Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004.

Amb la voluntat d’obrir la sardana a un públic molt més ampli i conscient de les bastes possibilitats del moviment i concretament de la cobla, s’experimentarà amb noves barreges i formacions com la ‘Companya Elèctrica Dharma’, la creació de la ‘Sardanova’ amb Santi Arisa al capdavant, la ‘Transardana’ de Marcel Casellas així com La Principal de la nit o els Lluïsos de Taradell, reconvertits quan cal en una formació diferent: Tarasca, la cobla del ball.

El 1990 naixerà la Federació Sardanista de Catalunya per la necessitat de fomentar i situar la sardana en el lloc que li corresponia i amb la voluntat d’aglutinar i donar serveis a les entitats.

El 2014, la Federació es transformarà en Confederació per tal d’aixoplugar tot el sardanisme sota una mateixa figura jurídica, donant resposta als reptes que planteja el món d’avui dia a un dels elements més singulars i extensos de la cultura catalana tradicional i popular com és la Sardana, en constant transformació com a fet cultural viu.