En primer lloc, convé dir que l’origen concret de la sardana com avui la coneixem és incert. El primer document conservat que conté la paraula ‘sardana’ data de l’any 1552, tot i que és probable que aquests balls antics tinguessin poc a veure amb la sardana actual. A final del segle XIX alguns estudiosos van relacionar l’origen de la sardana amb danses d’origen grec amb la intenció de relacionar la cultura de l’Antiguitat clàssica i l’antiga Empúries, aprofitant l’empenta de la sardana moderna a l’Empordà. Amb l’invent d’aquest relat va començar el mite.

L’origen de la sardana com la coneixem avui dia cal relacionar- lo amb l’evolució i consegüent desaparició del contrapàs a mitjan del segle XIX, un ball típic de les comarques empordaneses i pirinenques ballat en cadena i en semicercle, on els dansaires demostraven una jerarquia social a les places majors de viles i ciutats. Les sardanes curtes, amb una estructura i tiratge igual per totes les peces en contraposició a les sardanes llargues -les actuals- es ballaven al final del contrapàs amb la participació de molta més gent. Amb el pas dels anys, el contrapàs anà quedant arraconat enfront les sardanes, que ballades pel jovent agafaven popularitat, evidenciant ambdues danses, el passat i el futur, la vellesa i la joventut, l’Antic Règim i el nou.