El catalanisme polític aviat es va apropiar de la sardana com a símbol, i li va atribuir uns valors ben allunyats del que havia tingut en el passat més immediat, com els d’harmonia, de germanor, d’igualtat i de rotllana oberta a la participació.

La idealització de la sardana –allunyada de la realitat de l’Empordà- es presentaria i impulsaria com a símbol nacional i civilitzador, exemple dels valors que Catalunya havia de tenir. Conseqüentment, a principis del segle XX, la sardana s’escampà per Catalunya impulsada des dels centres catalanistes, partits i moviments d’arreu del Principat, tenint lloc a Barcelona l’any 1902, el primer concurs de colles en motiu de les festes de la Mercè.

La sardana esdevenia cada dia més, un símbol català i catalanista que es veuria reflectit en el poema La sardana de Joan Maragall, amb versió definitiva de 1894. Mentre la sardana es vivia a l’Empordà encara com a dansa de moda, la resta de Catalunya la descobria alhora que l’adoptava com a dansa nacional.